torcal's blog

Aquest escrit, és possible una impugnació del procés, mostra el disgust d’alguns membres de Moviment Sumar (País Valencià). En aquest bloc podeu trobar un breu recorregut al respecte. El problema no és, sols, la falta de participació, i democràcia, interna. La qüestió de fons, per a un partit que es declara plurinacional, és de partida.

Quan Sumar era sols una marca paraigües, qui vas decidir les candidatures?, Madrid, sense participació dels membres. Quan s’ha convertit en partit, com són els mecanismes de participació?, com es configuren les candidatures? Quin espai hi ha per què els membres, que no estiguen òrgans, coordinadores i altres, puguen actuar de forma autònoma? Fins i tot, hi ha algun company en mspv, que està vetat en les chats de whatsapp, perquè, pel que sembla, hi ha una denúncia contra ell, per “hostigament”, sense que l’afectat haja rebut comunicació després de diversos mesos.  

Consultat a un co-coordinador, diu” està presentada i està admesa a tràmit i també compartisc que no es pot tindre a una persona des de fa mesos sense resoldre en garanties” el que resta és que no prendran cap modificació de la resolució adoptada (recorde, bloquejat en les xarxes de mspv).

En fi, this is the end, no hi ha més.

Nos dirigimos a vosotros como miembros de Movimiento Sumar que estamos impulsando la iniciativa abierta “MS: Del 15M al País”, con el objetivo de promover una mayor participación, transparencia, desarrollo territorial y construcción colectiva dentro de nuestra organización.

Tras las consultas realizadas en días anteriores, agradecemos la atención recibida y el traslado de nuestras peticiones a los órganos competentes de la Asamblea.

No obstante, dado que el proceso de presentación de candidaturas se encuentra ya abierto y los plazos previstos son especialmente reducidos, seguimos sin disponer de información concreta sobre cuestiones que consideramos esenciales para garantizar la participación efectiva y la igualdad de oportunidades entre las distintas iniciativas que puedan concurrir al proceso.

En particular, agradeceríamos conocer con la mayor brevedad posible:

• Qué canales oficiales podrán utilizar las distintas iniciativas o candidaturas para darse a conocer entre los miembros de Movimiento Sumar.

• Qué mecanismos se habilitarán para facilitar la solicitud y obtención de avales en condiciones de igualdad.

• Qué espacios de comunicación, debate o presentación estarán disponibles durante el proceso asambleario.

• Si existe alguna previsión específica para facilitar la participación de iniciativas surgidas desde los territorios que no disponen de estructuras organizativas previas ni acceso a canales de comunicación amplios.

Nuestro único interés es poder participar en el proceso en condiciones de igualdad, con los mismos derechos y obligaciones que cualquier otra iniciativa o candidatura.

Creemos que la participación, la pluralidad y la transparencia constituyen principios fundamentales de Movimiento Sumar y que su aplicación efectiva contribuye al fortalecimiento y legitimidad de nuestra organización.

Agradeciendo de antemano vuestra atención, quedamos a la espera de vuestra respuesta.

Recibid un cordial saludo.

José Joaquín Belda Gonzálvez

J. F. Cuéllar

Ramón Torcal

Gabriel Cortés

Miembros de Movimiento Sumar
Impulsores de la iniciativa “MS: Del 15M al País”
21/6/26, 17:36 – Jose Joaquin Belda: Solicitud urgente de garantías de participación e igualdad de oportunidades en el proceso asambleario
21/6/26, 17:43 – Jose Joaquin Belda: Este es nuestro enlace de este grupo para que enviemos a otros canales de difusión y amigos y les invitemos a entrar en este grupo abierto https://chat.whatsapp.com/KsM43ycVDfn2obSwQPk5AX
21/6/26, 17:47 – Jose Joaquin Belda: <Multimedia omitido>
21/6/26, 17:51 – Jose Joaquin Belda: MEMORÁNDUM FUNDACIONAL

MS: DEL 15M AL PAÍS

Por una Movimiento Sumar más participativa, transparente, territorial y democrática.

MS: Del 15M al País nace como una iniciativa abierta de miembros de Movimiento Sumar comprometidos con la participación efectiva, la construcción colectiva y el fortalecimiento democrático de nuestra organización.

Creemos que Movimiento Sumar debe consolidarse como un espacio abierto, plural y conectado con la ciudadanía y los territorios.

Por ello proponemos diez compromisos fundamentales:

PARTICIPACIÓN REAL DE LOS MIEMBROS

Garantizar mecanismos efectivos para que los miembros puedan debatir, proponer, deliberar y participar en las decisiones de la organización.

REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN

Impulsar la aprobación y desarrollo del Reglamento de Participación comprometido por la organización, garantizando derechos claros de iniciativa y participación.

RENDICIÓN DE CUENTAS

Establecer mecanismos periódicos de información y evaluación del cumplimiento de acuerdos, resoluciones y compromisos organizativos.

DESARROLLO TERRITORIAL

Impulsar la constitución efectiva de espacios municipales, comarcales y autonómicos en todo el territorio.

PROYECTO PAÍS

Recuperar y desarrollar el Proyecto País como espacio permanente de construcción colectiva desde los territorios y la sociedad civil.

IGUALDAD DE OPORTUNIDADES

Garantizar condiciones equitativas para todas las candidaturas e iniciativas en los procesos internos.

TRANSPARENCIA ORGANIZATIVA

Facilitar información clara sobre procedimientos, calendarios, órganos y procesos de decisión.

FORMACIÓN Y DEBATE ABIERTO

Promover espacios de formación, reflexión y debate plural para enriquecer el pensamiento colectivo de Movimiento Sumar.

APERTURA A LA SOCIEDAD

Fortalecer la relación con asociaciones, movimientos sociales, sindicatos, plataformas ciudadanas y colectivos territoriales.

DEL 15M AL PAÍS

Recuperar el espíritu de participación, escucha y construcción democrática que inspiró el 15M, proyectándolo hacia una organización moderna, plural y útil para la transformación social.

Más participación.

Más territorio.

Más democracia.

L’11 de juliol tindrà lloc l’assemblea estatal de Movimiento Sumar, on es triarà el nou grup coordinador, la co-coordinació i, sembla, el lideratge car les pròximes cites electorals. També un document politicoorganitzatiu. La perspectiva interna és delicada, amb una certa divisió, tant en allò que afecta les qüestions programàtiques i la definició política, com els organitzatius i, no cal dir-ho, el factor humà.

Moviment Sumar País Valencià (mspv) enviarà una delegació a l’assemblea, després de l’impacte que va suposar la suspensió de la seua assemblea constitutiva de novembre, i els esdeveniments posteriors. El dissabte 20, hi ha una reunió del grup coordinador de mspv on, d’acord amb el reglament de la convocatòria, s’hi ha de proposar una delegació única, o obrir la presentació de candidatures alternatives.

Com que les circumstàncies, a hores d’ara, no permeten ser massa optimistes respecte a la possibilitat d’una candidatura de consens, Ismael Fernández, i un servidor, fem públic un document al voltant de la situació, per si algú està interessat.

AL VOLTANT DEL DEBAT AL SI DE MOVIMENT SUMAR PAÍS VALENCIÀ

José Ismael Fernández Guerrero i Vicente Ramón Torcal Tomás, membres de Moviment Sumar País Valencià, atès la convocatòria d’assemblea estatal de Sumar, per a l’11de juliol, i la situació política general, així com la situació interna, tant al nostre país, com a Espanya, compartim amb la militància la següent,

PROPOSTA DE CONSENS

Davant la situació política general i, en particular, el debat intern a Movimiento Sumar, especialment Moviment Sumar del País Valencià (MSPV).

En novembre de 2025, es va convocar una assemblea constitutiva de MSPV. Estant en marxa el procés de votació, amb una gran quantitat de vots ja emesos, es va suspendre l’assemblea. Ha estat argument, que hi havia irregularitats al cens, però açò no ha estat confirmat i no hi ha hagut cap investigació ni resolució al respecte.

Per tant, considerem que, aquesta mesura, a la vista dels problemes generats, no va ser adequada. En particular, els assumptes de l’organització al País Valencià, deuen resoldre’s de manera política i en el nostre àmbit.

Per això, buscant una entesa interna, que permeta enfrontar els greus problemes socials, i l’ofensiva de l’extrema dreta internacional, manifestada en el nostre cas, amb especial intensitat, pel govern de la Generalitat del ppvox, proposem un acord intern que es deu basar en:

-Compartir un lideratge plural, “soft”, flexible i cooperatiu. Atés la situació actual amb les següents bases,

Recuperar i aplicar l’acord de les dues candidatures que van consensuar la candidatura única de febrer, la qual cosa implica:

-Reconfigurar la coordinació amb les 3 persones pactades.

-Reconfigurar l’executiva amb el repartiment de responsabilitats previst.

-Per la pròxima assemblea estatal, proposar una delegació unitària amb el 50% de representació per a cada una de les candidatures que, en el seu moment, es varen configurar, i incorporant a altres membres no significats al respecte.

-Un acord organitzatiu de mínims, fins que passen les tres eleccions previstes en el pròxim any,

 1) Desenvolupament de les assemblees local, intercomarcals, i altres

 2) Aplicació de l’acord estatal “un paso adelante” de forma immediata, primerament amb EU, i després amb aquelles forces de nivell local i del País Valencià que permeten, si és possible, candidatures unitàries progressistes.

3) Qualsevol candidat o candidata, en qualsevol nivell del País, deurà ser aprovat i ratificat per l’assemblea corresponent i, si escau, amb votacions en primàries.

4) Compromís, fins a l’entretemps de 2027, de cercar l’acord i el consens en qualsevol mesura de caràcter polític o organitzatiu que s’haja de prendre.

MSPV. A L’ESTIL FLORENTINO

I no em referisc al moviment artístic de Florència, al segle XV, sinó al president del Real Madrid, i un dels empresaris referents d’aquest país (el gran), que, a la vista dels magres resultats esportius dels últims dos anys, ha convocat eleccions, amb uns terminis que dificulten molt la presentació d’alternatives.

 Si coneixeu, soc afiliat, encara, a Moviment Sumar del País Valencià (MSPV).

Després de l’assemblea fallida de constitució de novembre del 25, gràcies a l’anul·lació de la mateixa per part de l’executiva estatal, amb el procés electoral intern en marxa, en votació telemàtica amb dues candidatures per a la configuració del grup coordinador, a falta de poc menys de 24 hores de la celebració , i sense que, almenys des de la meua perspectiva, s’hagen explicat les raons, indicat les responsabilitats, i preses mesures al respecte, es va convocar una nova assemblea per a febrer del 26.

En aquella segona assemblea, es va presentar una llista única, diuen que per “recomanació” de l’executiva estatal. Jo, que havia format part d’una de les candidatures de novembre, vaig renunciar a formar part d’aquesta candidatura, atés que pensava que el passat en novembre no s’havia resolt de manera adequada.

Passat el temps, i alguns, que en aplicació del document organitzatiu, havíem demanat convocar ràpidament, la constitució d’assemblees locals, s’ha convocat la de València per al dissabte 23 de maig.

Si heu arribat a aquest punt, podeu pensar, estupend no? Vejam.

El dissabte 16 ens arriba, als inscrits en la ciutat de València, un email amb el reglament de la convocatòria de l’assemblea. Es donen 48 hores, fins a les 18 de dilluns, per a presentar les candidatures, per descomptat, tancades i ordenades, allò que s’anomena planxa, (ni les antigues comissions de candidatures del PCE) en un cap de setmana!

He de dir que em vaig manifestar disposat a encapçalar una candidatura, evidentment, sense èxit, sols una resposta. Segurament és el meu destí. Parlant amb una persona responsable de l’organització, quan li va dir que seria convenient eixamplar la convocatòria, per allò de facilitar al personal participar i tal, la resposta, no literal, no grave conversacions, va ser, tu que volies convocar, ràpidament, ara et queixes? Sense comentaris.

Em compten que, alguns membres de mspv han presentat un recurs a la comissió de garanties, argüint, en resum:

1)     Omissió d’un calendari de terminis ajustat i indefensió de la militància.

2)     Inhabilitat del calendari, per dret a la desconnexió digital.

3)     Incompliment de la doctrina de la comissió de garanties (disseny de calendari amb terminis amples).

4)     Tancament retroactiu del cens electoral.

5)     Infracció del reglament per la quota jove. (Aquest punt ja està resolt, atés que, després de presentades les candidatures, han donat 48 hores per ajustar-lo).  Per cert, què és ser jove? Caldria una definició exacta. Com Gil de Biezma als 39, “nunca más volveré a ser joven” o el komsomol? Podria donar alguna pista d’experiència personal, al respecte, però no és moment.

6)     Ús abusiu de recursos orgànics i vulneració del principi de neutralitat.

Hi ha un altre punt, que apunta a responsabilitats personals, i que no crec necessari repetir.

No espere massa, atès l’experiència passada, de la comissió de garanties. Falten 48 hores. Ja veurem.

Total, per resumir, que sols hi ha una candidatura, liderada per una de les persones co-coordinadores de mspv. Bon treball!

Mentrestant, en Más Madrid, han arribat a un acord la “via Rufián”, i la “via un paso frente”. Com? Sí, repartint el pastís, “tú a Boston y yo a California” Bé, és un avanç.

Al mateix temps, apareix el cas Zapatero. Mare meua, quin sense viure. Com diu un antic aforisme, “de derrota en derrota hasta la victoria final”.

EL PPVOX, L’ENSENYANCA I EL FINANÇAMENT

Deixeu-me fer un epíleg, al principi, com en la novel·la d’Alfons Cervera, Singapur.

El treball sindical serveix. Mai, els treballadors i treballadores, abans dits la classe obrera, han aconseguit res, a banda de la caritat, sense manifestar els seus desitjos i lluitar per ells. Quan alguns, preferentment directius, empresaris i polítics neoliberals, diuen que els sindicats no aporten alguna cosa essencial, la història ens mostra que el paper de la classe treballadora organitzada és essencial en l’equilibri entre el capital, la superestructura que el dona suport i la ciutadania.

Certament, en el cas dels serveis públics, en l’Europa de l’estat del benestar, el sindicalisme afronta un problema complicat. Per una banda, defensa els interessos del personal que treballa, i per altra, “l’empresari”, és una institució pública, que ha triat la ciutadania. Combinar això és, certament complicat, i és necessari actuar amb cura, atés que, com veiem en la vaga de l’ensenyament valencià, es presta a actuacions, diguem-ne amb una certa demagògia, per part de l’administració pública. Ho veiem amb cartes a les famílies per part del Consell de ppvox, sobre els exàmens de la xicalla i més. Però en fi, això és un altre tema.

Centrant-nos en l’assumpte de referència, llig hui, al diari Levante-Emv, en portada, que “El Consell invita a los docentes a negociar tres el éxito de la huelga”

En aquest punt, cal fer algunes reflexions. No soc, ni he estat, professor de primària, secundària o batxillerat (disculpeu-me, “vade reto”, quin sacrifici personal, més enllà de la vocació).

Crec que les reivindicacions del personal docent són raonables, fruit treballar sobre el terreny i estar, en alguna mesura, desesperat.

Probablement, en altres circumstàncies, no ho sé, és pura especulació, podria haver obert canals de comunicacions que, ara, sembla no existeixen.

Però vull enllacar la meua argumentació amb la resposta de la consellera d’educació, Carme Ortí, a les peticions dels docents. Segons aquesta senyora, segons explicà en els mitjans de comunicació, aquestes peticions superarien els 2.400 milios d’euros i “superan la capacidad de la Comunidad Valenciana, más todavía teniendo en cuenta la infrafinanciació” en la seua intervenció del 4 de maig, després del ple del Consell a la Vila Joiosa.

Vaja, i jo sense assabentar-me’n.

Certament, tots coneguem l’infrafinançament del nostre país. Tot l’espectre polític, social i altres, s’han pronunciat de forma reiterada al respecte.

Però, resulta que hi ha una proposta damunt la taula, de nou model de finançament, que suposaria al voltant de 3.700 milions per als valencians, i que ha segut rebutjat pel ppvox, perquè, no conec altre argument, que ha estat pactat amb Catalunya. Continuem esperant la seua proposta.

Ací, aquesta postura, seguideta de Madrid, ha estat qüestionada, no sols per l’oposició, sinó també per nombrosos actors socials. Boluda, conegut empresari, va dir que “lo que va delante, va delante” i que hi havia moments en què calia acceptar canvis, prioritzant el més immediat.

Per altra banda, CEV, CC.OO. i UGT valoraren, en un comunicat conjunt, que la proposta millora substancialment la situació, demanaven diàleg als partits per a millorar-la, així com parlar del deute, quan ja hi ha una proposta de “quita” d’aquest, també rebutjat pel ppvox.

Aleshores, entenc que el Consell actual, que no vol negociar sobre el model de finançament, d’acord amb les instruccions de Madrid, culpa al finançament de la seua posició. Mirem, segons les xifres de la consellera, que caldria analitzar amb deteniment, el cost  TOTAL de les demandes educatives és de 2.400 milions. Amb el nou model, si fora aprovat, es podrien cobrir totes les demandes educatives, sí és que sobrarien! 1.300 per a sanitat i serveis socials.

Evidentment, en qualsevol negociació es parla d’objectius, es negocia condicions, terminis, etc. Així que, a parer meu, i com veiem en sanitat, educació, serveis públics, i altres, el que vol l’Actual Consell és continuar amb el procés privatització, transferint recursos al sector privat, amb una excusa, l’infrafinançament que no se sosté, estant més pendents de la política de Madrid, que dels interessos dels valencians.

A més a més, està la proposta de reducció del deute “quita” a la que també s’oposen. En fi, jutgen vostés.

Aquest post ha estat publicat a ElDiario.es Comunitat Valenciana.

Sobre les dificultats polítiques, organitzatives i personals de l’esquerra (la valenciana també)

SOBRE LES DIFICULTATS POLÍTIQUES, ORGANITZATIVES I PERSONALS DE L’ESQUERRA (LA VALENCIANA TAMBÉ)

Els amors fan l’amor. Les històries, la Història. Vicent Andrés Estellés. Llibre de Meravelles.

Hi ha un dit, supose que apòcrif, que atribueix a Franco l’expressió: “cada español, un 600”. N’hi ha un altre, este si real, de José Luís de Arrese en 1959; “no queremos una España de proletarios, sino de propietarios”.

Això ve en compte de la recent votació al Congrés, sobre el decret de pròrroga dels lloguers, on el ppvox, amb Junts, i amb el Pnv, posant-se de perfil, ha tombat la iniciativa del govern. Crec que coneixeu l’assumpte i no hi insistiré més. Em pareix sorprenent que això provoque una guerra sobre les responsabilitats en el govern. Que si Sumar, que si el Psoe…

Esta situació em porta a parlar del que ens ve, si no fem alguna cosa important, aviat. En un any, eleccions municipals, a les Corts, i al Congrés.

Certament, des de l’esquerra, on jo em situe, tenim algunes diferències de caràcter polític: la política econòmica, Europa i la nova configuració GEO estratègica del món, i alguna més. Però, en la meua experiència personal passada, som capaços de signar documents genèrics que tots recolzem, i, després, barallar-nos per les qüestions organitzatives i personals. Certament, les persones són importants, per descomptat. Recordem la novel·la de Graham Green, El factor humano.

Ja he escrit, en el meu bloc, https://torcal.blogs.uv.es/, sobre l’operació Rufián, i la renúncia de Yolanda; no insistiré més ací. Però comencem a veure ja les implicacions en Más Madrid.

Tal com està el pati, o les esquerres, perifèriques o no, i inclou el Psoe, guanyen les eleccions generals, o Junts, i parcialment el Pnv, directament, o per la porta de darrere, recolzaran al ppvox. Les conseqüències les podeu imaginar.

Ací, a casa nostra, el personal, estem molt contents pel fet que, Mónica Oltra, haja avançat la seua intenció de concórrer com a candidata de Compromís a l’alcaldia de València.

Per si de cas, Mónica ha estat víctima d’un “lawfare” de manual. Fins i tot, el jutge ha resolt, per dues vegades, que no hi ha res, però el tribunal superior (ai, la justícia), vol continuar. També tenim alguns dubtes del comportament del, aleshores, govern valencià i dels partits del Botànic al respecte, i com va ser tractada. L’esquerra hem de tenir ètica, o una moral, superior, però, fins a quint punt? No hem resolt açò.

Per descomptat, Mónica, té dret a voler retornar a la política professional, no cal dir-ho. Però, em pregunte: donem ja per fet que és la millor alternativa per a la ciutat de València? Tot el món s’està apuntant, i, més enllà: amb quin programa, amb quin equip (llistes), la posició en estos moments de Papi Robles és encomiable, quines aliances per al cas de victòria? Espere que m’ho compteu, com espectador preocupat, més enllà de la retòrica general.

En les darreres eleccions, el ppvox va guanyar per 1 regidor. Compromís i Eu, Podem, no van arribar a un acord pel lloc en la llista, i Unidas Podemos va obtenir un magre resultat del 2,34%. M’han contat diverses versions de per què no es va arribar a un acord; les obviaré, però no pot ocórrer el mateix l’any pròxim. No sé si Mónica, i fontaners, ho pot aconseguir. Ja ho veurem.

Pel que fa a les Corts, Baldoví estarà content. No té rival. Espere que ell, Compromís, EUPV, Sumar, i els altres, hi estiguen a l’altura de les circumstàncies.

No tenim massa temps. La part del nostre país té data. Però les generals estan sotmeses a la incertesa, i al que passe en Madrid, tan lluny i tant pròxim.

Anem per feina. Tempus fugit.

• Y EN ESO LLEGÓ…TRUMP (Y RUBIO)

Cuando las ideas no te dejan ver la realidad, no son ideas, son mentiras. Rafael Chirbes. Crematorio.

Disculpad que ponga un dato autobiográfico. Nací en 1959, el año de la Revolución Cubana, así que mi perspectiva sobre el asunto comenzó después de unos años de recorrido de esta.

Como milité en el PCPV-PCE en los años de la transición, y me sigo considerando una persona de izquierdas, tengo iconos, Cuba, Vietnam, que siguen formando parte de mi imaginario. La revolución sandinista, ya en 1979, fue otro momento en el que pensaba que el mundo podría ser diferente. Visto lo visto ahora, con Ortega y Murillo, parece una broma pesada.

Una referencia musical de aquella época fueron las canciones de Carlos Puebla, y el disco “Y en eso llegó Fidel”, un panegírico, con los esfuerzos de la Revolución, que me emocionaba.

Durante ese periodo, en la transición española, Suarez, y también Fraga, por aquello de que Fidel tenía antecedentes gallegos, intentaron convencerle de hacer un cambio “a la española”. No sé hasta qué punto es verdad, pero recuerdo haber leído que, cuando Fidel preguntó: ¿y qué pasa si pierdo las elecciones?, le respondieron que debía pasar a la oposición, y él dijo, ah, eso no.

Fui, por única vez, a Cuba en 1984, viaje de turismo, nada de voluntariado. En aquella época las cosas estaban razonablemente bien, URSS mediante, dadas las circunstancias y el país. No se observaba una pobreza, ni una desigualdad avasalladora, como he visto posteriormente en muchos países latinoamericanos, y aunque empezaba a tener conciencia de que algo no iba bien, caso Padilla, Facultad de Filosofía y otros, acababa de empezar, siete años más tarde lo normal mis estudios universitarios, todavía me parecía que valía la pena apoyar la Revolución.

He tenido conocidos cubanos comprometidos con la revolución y, al menos mis referencias, me parecieron gente absolutamente idealista y comprometida.

Con el paso del tiempo, he llegado a la convicción que Cuba no es viable en las condiciones que el régimen ha mantenido. Me explico: por supuesto que condeno el embargo de Estados Unidos, que es su mercado principal, sostenido durante más de 60 años, lo cual no es poco, pero internamente no se ha hecho una gestión, ni política ni económica, que permitiese evolucionar el país en mejores condiciones para la ciudadanía: derechos humanos, condiciones de vida, apertura al mundo y demás.

La dictadura, la corrupción, el “rebusque”, y escapar si se puede, son el día a día de la isla, a pesar de todos los esfuerzos de cooperación, que comparto.

Tras la muerte de Fidel, hubo un momento en que parecía que USA podría ayudar a evolucionar a Cuba, relajación de medidas discriminatorias, visita de Obama a Cuba y apoyos internacionales, pero, en eso, llegó Trump (y Rubio).

El cerco energético de Estados Unidos, después de la operación Delcy en Venezuela, amenazando a los países que suministren combustible a Cuba con aranceles, además de todas las medidas previas en vigor, está sumiendo a la isla en el caos, conviene leer a Padura, “morir en la arena”. Además, el gobierno de USA, ha dicho que tomará la isla por las buenas, o por las malas, que allí hay mucho para el turismo. Recordemos el turismo antes de la Revolución, casinos, prostitución, mafia, Lansky y Luciano, dictadura de Batista y todo lo que conocemos.

Así que lo tengo difícil, por un lado, apoyo los esfuerzos para que Cuba no pase a ser, como quieren Trump y Rubio, y los de Miami, parte del patio trasero, pero el sistema actual es inviable.

El cambio debe venir desde dentro, del pueblo cubano, no de las amenazas del loco de Trump, y el régimen debe ser lo suficientemente inteligente, buscando el apoyo que haga falta para saber que “se acabó la diversión” (aunque esta ya hace mucho tiempo que dejó de existir).

TEMPUS FUGIT

Com és conegut pels lectors i lectores (hi ha algú?) d’aquest bloc, soc membre de Moviment Sumar País Valencià (MSPV).

Recorde que, en novembre de 2025, estava prevista l’assemblea constituent de MSPV. Unes hores abans de la celebració presencial, i amb el sistema de votació en marxa, hi havia dues candidatures, jo formava part d’una d’elles, i ja havia votat, es va suspendre l’assemblea, anul·lant les votacions sense més explicacions. Vaig demanar, per tres vegades, les raons d’aquella decisió: ¿per què? Quins eren els responsables? Què mesures s’havien pres, si fora el cas, amb els causants? Què passava amb les votacions ja fetes? Etc. No vaig obtenir una resposta raonablement convincent.

Des de la direcció madrilenya de Sumar, es va pressionar per la confecció d’una llista única, que la candidatura prèvia on jo estava, va acceptar, encara el seu biaix en una determinada direcció, per la qual cosa vaig renunciar a continuar, i mantenir la meua independència de criteri. Segons em diuen, fins i tot hi havia un  document firmat al respecte que ha estat denunciat pel seu incompliment per l’anomenat “sector crític”.

Bé. El 28 de febrer de 2026, es va celebrar una nova assemblea constituent on, entre altres aspectes, es va votar la nova direcció de MSPV, recorde que amb una candidatura única. Es varen publicar els següents resultats:

Vots a favor del grup coordinador: 84.48%

Abstenció: 15.52%

El dia 6 de març vaig demanar als remitents dels resultats el següent (mera informació):

-Membres totals del cens, votants potencials.

-Nombre total de votants en el procés.

-Nombre de votants al grup coordinador.

-Nombre de votants en blanc.

La resposta va ser que no, ja que “és .. Sensible”, i que em dirigirà, en tot cas, a l’organització estatal, on m’he dirigit, sense resposta de moment.

En fi, no em pareix la millor manera de tractar de construir un projecte il·lusionant per a la ciutadania, arrelat al territori, amb membres motivats per la tasca, sí, a l’indret, l’obscurantisme és la llei.

Tuviste el don de la conciencia; ¿adónde te llevo eso? Douglas Coupland. Atracón.

Copie l’escrit del meu amic Paco Soriano, ambdós som membres de SumarPV, sobre el que està passant. Som de la vella escola, durs però pragmàtics i negociadors, tenim experiència i recorregut, pot ser per l’edat, però no ens agrada que ens preguen el pèl. És una pena.

versió en valencià més avant

El proyecto de Moviment Sumar País Valencià implosiona tras la ruptura del  acuerdo constituyente

 La dirección actual ha impuesto su criterio y “sentenciado el rumbo” de la organización hacia un  modelo de fracaso y desconexión con la militancia.

 Integrantes  de  Moviment  Sumar  País  Valencià,  denuncian  públicamente  una  cadena  de  irregularidades  en  el  proceso  constituyente  de  la  organización.  El  proceso  asambleario,  iniciado  en  noviembre  de  2025  y  que  debía  culminar  con  una  votación  interna  tras  la  fase  de  avales  —en  la  que  su  candidatura  obtuvo  el  mayor  respaldo—,  fue  suspendido  de  forma  extraordinaria  con  el  argumento  de  favorecer  una  candidatura  de  consenso  y  garantizar  un  proceso  más  plural.  Esa  mediación,  presionada  y  propuesta  por  dirigentes  estatales  de  Movimiento  Sumar  como  Lara  Hernández  y  el  diputado  Txema  Guijarro ,  desembocó  en  el  acuerdo  firmado  el  26  de  diciembre  de  2025 ,  que  establecía  una  dirección  compartida  y  proporcional  entre  las  candidaturas.  Sin  embargo,  según  sostienen  los  miembros,  las  decisiones  adoptadas  posteriormente  en  el  desarrollo  del  proceso  terminaron  amparando  a  la  actual  dirección  frente  al  acuerdo  suscrito  y  a  la  voluntad  expresada  por  la  militancia ,  permitiendo  que  el  proceso  constituyente  derivara  en  una  dirección  distinta  de  la  pactada bajo la expresa permisión de la Coordinadora Estatal y el diputado .

 A  juicio  de  los  denunciantes,  la  dirección  actualmente  presentada  en  el  territorio,  encabezada  por  Xavier  López,  asesor  del  diputado  y  Carmen  Padilla  ha  impuesto  su  criterio  sobre  el  acuerdo  firmado  entre  las  candidaturas,  vulnerando  los  equilibrios  pactados  y  alterando  el  resultado  político  del  proceso  constituyente.  Esta  forma  de  proceder,  señalan,  termina  sentenciando  el  rumbo  de  Moviment  Sumar  País  Valencià  hacia  una  organización  autárquica,  cerrada  y  desconectada  de  la  voluntad  de  su  militancia ,  más  preocupada  por  gobernarse  a  sí  misma  que  por  representar  y  organizar  políticamente  a  la  sociedad  valenciana.  En  su  opinión,  el  proceso  constituyente  ha  quedado  reducido  a  una  escenificación  que  ha  servido  para  legitimar  decisiones  previamente  tomadas  por  quienes  hoy  controlan  la  dirección.  Todo  ello,  abre  una  implosión  política  en  el  seno  de  la  organización  valenciana  y  proyecta  dudas  sobre  la  voluntad  real  de  la  dirección  estatal  de  Movimiento  Sumar  de  impulsar  un  desarrollo  territorial  plural  y  respetuoso  con  los  acuerdos alcanzados.

 La  asamblea  constituyente  que  debía  decidir  el  rumbo  de  Moviment  Sumar  País  Valencià  ha  terminado,  según  denuncian,  fijando  un  curso  de  navegación  cada  vez  más  ensimismado  y  sombrío,  orientado  hacia  el  interior  de  la  propia  organización  en  lugar  de  hacia  la  sociedad  valenciana  a  la  que  dice  representar.  A  su  juicio,  lo  ocurrido  en  este  proceso  evidencia  una  vez  más  la  incapacidad  de  la  actual  dirección  para  estar  a  la  altura  del  momento  político  y  de  las  expectativas  de  quienes  aspiran  a  que  el  proyecto  de  Movimiento  Sumar  en  el  País  Valencià  sea  una  herramienta  abierta,  democrática  y  verdaderamente útil para los valencianos y valencianas. 

El projecte de Moviment Sumar País Valencià implosiona després de la ruptura de l’acord constituent

La direcció actual ha imposat el seu criteri i “sentenciat el rumb” de l’organització cap a un model de fracàs i desconnexió amb la militància.

Integrants de Moviment Sumar País Valencià, denuncien públicament una cadena d’irregularitats en el procés constituent de l’organització. El procés assembleari, iniciat al novembre de 2025 i que havia de culminar amb una votació interna després de la fase d’avals —en la qual la seua candidatura va obtindre el major suport—, va ser suspès de manera extraordinària amb l’argument d’afavorir una candidatura de consens i garantir un procés més plural. Eixa mediació, pressionada i proposta per dirigents estatals de Moviment Sumar com Lara Hernández i el diputat Txema Guijarro , va desembocar en l’acord signat el 26 de desembre de 2025 , que establia una direcció compartida i proporcional entre les candidatures. No obstant això, segons sostenen els membres, les decisions adoptades posteriorment en el desenvolupament del procés van acabar emparant a l’actual direcció enfront de l’acord subscrit i a la voluntat expressada per la militància , permetent que el procés constituent derivés en una direcció distinta de la pactada sota l’expressa permissió de la Coordinadora Estatal i el diputat.

Segons el parer dels denunciants, la direcció actualment presentada en el territori, encapçalada per Xavier López, assessor del diputat i Carmen Padilla ha imposat el seu criteri sobre l’acord signat entre les candidatures, vulnerant els equilibris pactats i alterant el resultat polític del procés constituent. Aquesta forma de conducta, assenyalen, acaba sentenciant el camí de Moviment Sumar País Valencià cap a una organització autàrquica, tancada i desconnectada de la voluntat de la seua militància , més preocupada per governar-se a si mateixa que per representar i organitzar políticament a la societat valenciana. En la seua opinió, el procés constituent ha quedat reduït a una escenificació que ha servit per a legitimar decisions prèviament preses pels qui hui controlen la direcció. Tot això, obri una implosió política en el si de l’organització valenciana i projecta dubtes sobre la voluntat real de la direcció estatal de Moviment Sumar d’impulsar un desenvolupament territorial plural i respectuós amb els acords aconseguits.

L’assemblea constituent que havia de decidir el rumb de Moviment Sumar País Valencià ha acabat, segons denuncien, fixant un curs de navegació cada vegada més abstret i ombrívol, orientat cap a l’interior de la pròpia organització en lloc de cap a la societat valenciana a la qual diu representar. Al seu judici, l’ocorregut en aquest procés evidencia una vegada més la incapacitat de l’actual direcció per a estar a l’altura del moment polític i de les expectatives dels qui aspiren al fet que el projecte de Moviment Sumar al País Valencià siga una eina oberta, democràtica i verdaderament útil per als valencians i valencianes.

CLUB DE LECTURA SOBRE MEMÒRIA OBRERA I DEMORÀTICA DE LA FUNDACIÓ D’ESTUDIS I INICIATIVES SOCIOLABORALS (FEIS) DE CCOOPV.

V. Ramón Torcal (@torcaltomas.bsky.social) — Bluesky